Zapatero obre un nou camí cap a la Igualtat

Article de María Freiría, Diplomada en Turisme, especialitzada en Marketing i Comunicació.

Malgrat els enormes avenços que s'han produït a la societat espanyola, no hem aconseguit encara la igualtat efectiva entre homes i dones.

Encara hem de suportar el pes de discriminacions en tots els àmbits de la societat: les dones pateixen una taxa d'atur més alta en el mercat laboral, perceben salaris més baixos fent la mateixa tasca, pateixen cotes intolerables de violència que tanta sang i dolor està comportant a les víctimes. Tampoc hi ha participació equilibrada d'homes i dones en els àmbits de decisió i de poder, públic i privat.

L'absència de dones als centres de representació política i de presa de decisions implica un lamentable dèficit democràtic incompatible amb una democràcia moderna. I és que ens hem de replantejar molt seriosament que si en el procés de presa de decisions, no hi està present el 52% de la societat, es corre el risc d'ignorar els plantejaments, els punts de vista i els interessos de la meitat de la societat. Aquesta “falla” al nostre sistema, només és possible superar-la amb un repartiment més just de les responsabilitats públiques i privades i amb una presència més equilibrada dels homes i les dones en els òrgans de decisió política.

El Govern de Zapatero obre una nova pàgina del llibre de la nostra història en aquest llarg trajecte a favor de la igualtat entre homes i dones. Per aquest motiu és necessari que tinguem un Ministeri de la Igualtat: per impulsar des d'aquest ministeri polítiques transversals que combatin la violència contra les dones i per adoptar totes les mesures necessàries perquè s'apliqui la llei d'igualtat. Les crítiques rebudes constaten l'encert d'aquesta decisió que Zapatero ha pres com dels eixos de la seva política en aquesta legislatura.

I aquest impuls decidit per part d’un Govern progressis com el de Rodríguez Zapatero,no és només un signe de modernitat democràtica. També és una fita que ajuda a fer canvis necessaris en la història – i per posar exemples de com una decisió pot ser tant important per reflectir una manera diferent de fer en política, les dues fotografies, la del govern d’Espanya amb més dones i la de la Carme Chacón embarassada i passant revista a les tropes, en tant que nova Ministra de Defensa, han donat la volta al món--. A través de la imatge i dels símbols la política esdevé un instrument molt valuós per transformar la societat.

I encara que a alguns insisteixin en veure en aquests canvis com a una mera operació de màrqueting: les dones del govern de Zapatero us ho ben asseguro, ni són ministres “florero”,ni són models per a la foto, són les ministres que a partir d'ara, prendran decisions importants per la nostra societat i que afrontaran temes vitals per als ciutadans. Com tampoc haurien estat escollides si no fos pel seu talent i la seva vàlua. Els que ho dubtin, que examinin els seus brillants currículums professionals.

En política hi ha un costum democràtic que convé recordar: els 100 dies de gràcia. Deixem que passi aquest temps i després ja en jutjarem i criticarem la gestió amb la mateixa vara de mesurar que als homes. I aquest un missatge pels nombrosos contertulians que aquestes setmanes han parlat a moltes tertúlies sobre aquest tema i que en la seva majoria han estat homes. “ser home no és garantia de més encert”.

Duelo de Titanes en el PP

Articulo de Silvia Egea, Agobada i Funcionaria en la Administración de Justicia.

La lucha por la supervivencia en el PP ha saltado a la palestra mediática que como siempre se alimenta de estas "magrañas" de la política para generar ese "climax" que hace aumentar dividendos, pero eso lo explicaré en otro post, ahora voy a lo que voy, la lucha interna en el PP.

El pulso entre Rajoy y Esperanza, qué monos ellos sin problemas de fin de mes, sin problemas de suministro de agua o de gas y sin cortes de luz. Ellos a lo suyo, a ver quien manda para presentarse a las Presidenciables del 2012, uf qué lejos queda todavía esa meta!!!.

Y mientras tanto, una de cal y una de arena, ahora opinan sobre los temas de interés nacional como la economía, el trabajo o los problemas del agua y ahora se lanzan puntitas unos a otros, en fin, todo un bodevil!!!.

Lo peor de todo es que estos señores y señoras de PP arrancar protagonismo televisivo a otros temas que merecen más atención, como que España se seca!! Si mis queridas lectoras, España ha de omar medidas con caracter de urgencia desde el Gobierno o vamos a ver cómo haceos frente al suministro de agua potable en los próximos años.... .

La pérdida de empelo en el sector de la construcción va a dejar a muchos inmigrantes en la calle, sin trabajo y no sé qué va a pasar. No es que pretenda ser catastrofista, pero hay que abordar muchos temas importantes como para que estemos pendientes todos y todas de las pugnas del PP.

Este duelo de Titanes que han emprendido Rajoy y Esperanza debe pasar a segundas líneas, que se lo arreglen ellos para sus adentros y a ver si los medios hacen más difusión de otros temas.

Necesitamos una Política de Estado en el Agua

Samar Tahar, Licenciada en Políticas, experta en temas de Inmigración.

Nuestro planeta Tierra está compuesto de agua en sus cuatro quintas partes. Pero sólo el 1% es potable. Como se ha demostrado, el cambio climático, el crecimiento y los desplazamientos de población agudizan el problema de su escasez. Así es en todas partes del mundo, con pocas excepciones. En nuestro país hemos visto el agravamiento del problema en las últimas décadas y las guerras mediáticas entre unos partidos, partidarios de un tipo de solución y otros de otra y a eso, se le ha sumado también el interés territorial de las cuencas y no sé cuantas cosas más.

Ahora hay que poner un poco de sentido común y hacer que la política del agua se haga con conciencia social, atendiendo a los ciudadanos en el conjunto del territorio, y alejándola de los intereses partidistas.

Y sí, hay que reconocer errores y excesos, hay que decir que tenemos poca agua disponible y derrochamos mucha por muchas razones, por mala infraestructura en las conducciones, por sistemas obsoletos de riego, por obras faraónicas en el urbanismo especulativo y campos de golf inecesarios, y también, por malos hábitos de consumo. Hay que exigir que ee haga lo que se haga con la política del agua, este tipo de rácticas han de ser corregidas y las medidas de racionalización y ahorro han de tomar un nuevo rotagonismo en las políticas del agua, pese a que no nos gusten pues van a ser imprescindibles para obtener un resultado que nos beneficie a todos y a todas.

Tomemos ya conciencia de la necesidad de ahorrar agua y de no derramar ni una sola gota más innecesaria. El gobierbo por su parte deberá arbitrar un debate más profundo en el seno del Congreso para buscar una solución de corresponsabilidad con todas las fuerzas políticas, porque el etma es muy, muy serio.

1 de Mayo contra las Desigualdades Laborales de las Mujeres

Artículo de Mercè Rosello, Sindicalista de la UGT.
Hoy todas somos una!!!

Es un hecho, aunque nos pese a todas, "La temporalidad, la inestabilidad y el desempleo siguen teniendo nombre de mujer y las grandes diferencias retributivas son un indicador de la persistencia de desigualdades por razón de sexo en el empleo". Pero hay esperanza,creo que el Ministerio de Igualdad va a estar presente en la mesa de diálogo social para abordar los temas relativos al derecho al empleo de las mujeres en igualdad de oportunidades y participará en aquellos comités que se creen para abordar problemas como la brecha salarial y las acciones concretas para su superación.

La Ministra de Igualdad, Bibiana Aído ha dicho claramente que una de sus prioridades será “Incorporar a las mujeres en igualdad de condiciones al mercado laboral no sólo es de justicia social sino que resulta imprescindible para lograr una mayor eficiencia económica del país y aumentar la cuenta de resultados de las empresas”. Sin duda el Govierno está dando pasos agigantados en esta cuestión tan esencial para la estructuración del mundo laboral y de la vida familiar en general.

Zapatero ya lo dijho en varias ocasiones, para este gobierno a igualdad en el empleo es una prioridad y por ello ha creado una Dirección General específica que se encargará del desarrollo de la Ley de Igualdad en materia laboral, empresarial y al impulso de todas aquellas medidas que sean necesarias para mejorar la situación de las mujeres en este ámbito.

Y con respecto a los planes de igualdad en las empresas, que deberán ser acordados en el marco de la negociación colectiva, es necesario destcar que desde el Gobierno se impulsará su puesta en marcha con apoyo técnico y se primará con condiciones especiales en contratación y subvenciones de las Administraciones Públicas a aquellas empresas comprometidas con la igualdad.

Porque y en esto estamos todoas de acuerdo, el mercado de trabajo debe ser el reflejo de la calidad y el alto nivel de formación de las mujeres, quienes pese a su preparación siguen chocando con el denominado “techo de cristal” que les impide progresar y ocupar puestos de responsabilidad. Creo que ha llegado la hora de que se lleven a cabo estas políticas para que se vean pronto los resultados.

Les dones també són investides "Honoris Causa"

Article de María Freiría, Diplomada en Turisme, especialitzada en Marketing i Comunicació.

Una de les tasques que hem de fer entre totes les dones que fem activisme a la blogosfera és visibilitzar notícies com aquesta.

La Senyora Graça Machel, que ha estat una reconeguda defensora dels drets de les dones i que és la presidenta de l'Aliança Global per a les Vacunes i la Immunització (GAVI), ha estat avui investida doctor 'honoris causa' a la Universitat de Barcelona (UB).

Per a les que no la coneixeu, Garça Machel Machel ha dedicat bona part de la seva vida a la rehabilitació dels nens afectats pels conflictes armats, a capacitar les dones africanes i a promoure l'alfabetització.

En el seu discurs d'investidura, la nova doctora 'honoris causa' ha recordat que en el món, "encara hi ha 1.000 milions de persones que sobreviuen amb menys d'un dòlar al dia, és a dir, el que costa una tassa de cafè a Barcelona". Per aquest motiu, ha destacat que continuarà lluitant per tota la seva gent, els més desvalgut, especialment els infants i les dones. a ella, la seva gent són tots els desvalguts, especialment els infants i les dones. Perquè "seran les dones africanes les que portin el continent endavant", va dir amb certa raó.

Machel és una de les dones més carismàtiques i influents no només d'Àfrica, sinó de tot el món, com ha assenyalat durant l'acte Pedro L. Alonso, cap del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB). Una de les seves últimes lluites és aconseguir que cada nen africà rebi les vacunes que necessita. El cost d'immunitzar un nen és de 15 dòlars, un preu que per als occidentals ens pot semblar ridícul, però que pels països pobres és un esforç econòmic important. Aquests 15 dòlars, ha destacat Machel, salven un extraordinari nombre de vides i són un potencial estalvi en el tractament de les malalties.

Graça Machel, premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional el 1998, col·labora des de 2006 amb el Centre d'Investigació en Salut Manhica (CISM), al qual participen la UB, l'Hospital Clínic de Barcelona i els governs d'Espanya i Moçambic. Ha potenciat una línia d'acció per millorar la salut de dones i adolescents africanes.

I per a mi una de les accions més destacades des del punt de vista de futur... ha impulsat la formació de futures dones líders amb el convenciment que generaran "un cercle virtuós" que augmentarà la predisposició de la societat a la formació integral de les dones i desencadenarà "canvis absoluts en la manera com les dones exerceixen plenament els seus drets"

DONES, MARES I MESTRES

Article de Sonia Fernández Cuenca, Llicenciada en Psicopedagogia i Cap d'Estudis en un Centre d'Educació Infantil i de Primaria.

Moltes mestres opinen que la docència i els càrrecs directius són imcopatibles. Cal iniciar una anàlisi en profunditat de la feminització de l’ensenyament i de les seves conseqüències més importants en la relació amb l’alumnat, en la consideració de la tasca docent i dels elements professionalitzadors, de formació, de promoció, de poder dins la carrera docent, i d’altres que encara estan poc estudiades i debatudes.

Tots som conscients que els sistema educatiu està força feminitzat: un 65% de professores, concentrades en els nivells d’infantil i primària i un 36% de professors que ocupen els cursos més elevats i la gestió dels centres (el 55% dels directors, en infantil i primària).

El matrimoni, la maternitat i el propi esquema social i educatiu, transformen en “invisibles” a les mestres i professores i potencien l’ascens d’ells cap a importants àmbits de decisió. Fa no gaire vaig tenir el plaer de consultar una tesi “Las mujeres y los equipos directivos”, defensada per Teresa García, professora de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Almeria que recollia una sèrie d’estadístiques i analitzava els centres educatius des d’una perspectiva de gènere i poder: va intentar conèixer les raons per les quals les dones, més representades a la primària no ocupen els càrrecs de responsabilitat en la mateixa proporció.

Tot i els avenços, encara les dones continuem relegades en el camp dels sentiments i de les emocions, contràriament el camp més cognitiu pertany als homes.

Hi ha moltes mestres que no consideren cap discriminació treballar en els nivells més bàsics de l’educació i al·leguen que no tenen temps o que no els agrada. Però sovint això no és una elecció pròpia, sinó que respon a un gran nombre de mecanismes externs i interns a la institució, que es relacionen i retroalimenten, i que marginen a les dones en els àmbits de poder i decisió dels centres.

En aquest estudi també es constata la continuïtat de l’estereotip sexual amb el model de mestra-mare: Admeten que van prioritzar les seves famílies a l’hora de demanar trasllat i que, en algun moment, quan els seus fills eren petits, es van plantejar demanar una excedència i deixar-ho, però no el van fer perquè l’educació “és un compromís social i una tasca plenament voacional”. Darrerament ens mostrem més optimistes: cada vegada hi ha més professores que ocupen càrrecs directius a les escoles i més homes que van a buscar als seus fills a l’escola. Tot i així, hem de tenir clar que a les dones ens costa més arribar als llocs de poder, per això necessitem de canvis ideològics i de transformacions estructurals profundes que ens corresponen, en gran mesura, als docents amb la finalitat de no reproduir els estereotips de domini i/o dependència.

Avenços legislatius. Llei contra la Violència Masclista

Article de Mercè Perea Conillas, Advocada i Regidora d'Hisenda i del Districte I de l'Ajuntament de L'Hospitalet.

Consens, i unitat entre les dones. El Ple del Parlament va aprovar el passat dimecres 16 d’abril, amb 132 vots a favor, la unanimitat dels presents, la Llei del Dret de les dones a eradicar la violència masclista. La podreu veure aquí la Llei.

Després de molt de temps de debat en el si de la comissió parlamentaria, finalment s’ha portat el projecte a la cambra catalana per tal procedir a la seva aprovació. Cal dir que, les esmenes presentades pels grups parlamentaris del PPC i del Grup Mixt han estat rebutjades per raons que no cal ni tornar a entrar.... És també important destacar que aquesta ha estat una llei, la primera d'aquesta índole que s’ha aprovat a la cambra. amb caràcter d’urgència.

De les intervencions al ple només destacaré la de la companya del PSC, la Diputada Mila Arcarons que va realitzar una exposició molt clarificadora del que suposa l’aprovació d’aquesta llei. Podeu veure

aquí la seva intervenció.

Des del punt de vista dels fonaments i dels principis polítics, cal dir que el Projecte de Llei ha partit en tot moment, de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d'aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat.Crec que és especialment important destacar que el text defineix amb claredat, i no sempre és així, les diferents formes de violència masclista i els àmbits en què es pot produir, i estableix els principis que han d'orientar les intervencions dels poders públics per eradicar aquesta violència de manera integral i transversal, i amb el compromís de garantir el tractament adequat i efectiu del dret de les dones a no ser discriminades i a viure amb autonomia i llibertat.

Així mateix, i tot i que alguns grups de forma demagògica han volgut obviar-ho, el cert és que el projecte recull, entre altres, el dret de les dones a accedir a l'assistència jurídica i a percebre la renda mínima d'inserció i els ajuts escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals. D’altra banda, també recull el dret d'accés a l'habitatge i d'ocupació per a les dones víctimes d'aquesta violència, i constitueix un fons de garantia de pensions i prestacions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries, que operarà amb caràcter de bestreta. Aquesta última qüestió molt demandada pels col·lectius de dones que han estat lluitant contra la violència de gènere.

I parlant dels col·lectius de dones, com era d’esperar, a la sessió del ple del Parlament, van assistir moltes representants de l’univers associatiu de dones que a nivell de tota Catalunya han estat recolzant i treballant perquè al final es fes efectiva l’aprovació d’una llei. Des d’aquestes lletres els hi vull agrair efusivament la seva tenacitat i el seu compromís en aquest “combat” que finalment ha tingut el seu ressò legislatiu.I és que totes les dones que tenim o hem tingut responsabilitats institucionals i/o polítiques hem estat molt pendents de l’evolució dels treballs de la comissió que des del Parlament havia de crear aquesta llei. En especial, la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas; com també, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva; la delegada del Govern a Barcelona, Carme Sanmiguel, o les alcaldesses d'Esplugues, Pilar Díaz; de Mollerussa, Teresa Ginestà, i de Rubí, Carme García, entre altres, i moltes més que ara no citaré.

De la mateixa manera que m’agradaria fer un reconeixement explícit a la companya Lourdes Muñoz, Secretaria de Polítiques d’Igualtat del PSC i Diputada en el Congrés dels Diputats a Madrid que ens ha coordinat, motivat i mobilitzat a totes les companyes de partit, per tal de fer costat a aquesta llei tan necessària i vital.I acabo diem que amb aquesta llei donem un pas endavant importantíssim en defensa dels drets de les dones que pateixen aquesta problemàtica i esperem que no només ajudi a les dones si no que a més, aconseguim que desaparegui aquesta lacra social.