María Freiría os recomienda este vídeo.!!
Respuestas al Debate sobre la ley del Aborto! By Carmen Montón, Portavoz de Igualdad del Grupo Socialista en el Congreso de los/las Diputados/as Ellas y ellos....
jueves 9 de julio de 2009
viernes 3 de julio de 2009
Pina Bausch, la màgia de la dansa al teatre!
María Freiría os recomienda este Artículo.Article Publicat a Vilaweb.cat
La coreògrafa i ballarina alemanya Pina Bausch s'ha mort avui als 68 anys, segons que ha informat l'Òpera de Wuppertal, on era coreògrafa resident. És considerada la creadora, als anys setanta, de l'anomenat teatre-dansa, una manera més oberta de concebre l'espectacle, no necessàriament lineal, a partir de noves formes i estils. Feia cinc dies que li havien diagnosticat un càncer i fins diumenge va treballar amb el seu equip damunt l'escenari.
Bausch va néixer a Solingen el 27 de juliol de 1940 i va començar la seva formació com a ballarina el 1955, de la mà de Kurt Joos. Del 1959 al 1962 completà la seva formació a Nova York, una etapa en la qual Bausch consolidà les bases del seu sistema creatiu com a ballarina.
El 1962 va tornar a Alemanya i l'any 1968 va començar la seva carrera com a coreògrafa, que suposaria la revolució de la dansa. D'aquella primera època en sorgiren peces consagrades mundialment com 'Iphigenie auf Tauris' (vegeu-ne un fragment en vídeo) i 'Orpheus und Eurydike'(vegeu-ne aquest fragment en vídeo).
La 'Consagració de Primavera' (1975) (vegeu-ne el vídeo) i 'Café Müller' (1978), són els dos muntatges mundialment més coneguts (vídeo). Ambdós es van presentar, conjuntament, al Liceu de Barcelona el 9 de setembre passat.
Fa poques setmanes que la companyia Bausch va estrenar l'última producció, una introspecció al passat de Xile a través d'un ball lent i una música melangiosa.
lunes 29 de junio de 2009
Un passeig per Girona
Article de María Freiría.
Hauria d'escriure més sobre aquells llocs on hi vaig per qüestions de feina i sembla que torni a redescobrir. Això és el que m'ha passat amb Girona. He estat avui per motiu d'una reunió i m'ha entusiasmat un altre cop. Avui mentre esperava, he fet temps prenent un café a un lloc molt especial El Café El Cercle, al carrer ciutadans, molt a prop de l'aAuntament, un espai d'art idoni per la tertulia.
Malgrat la calor, sense exagerar 40 g, allà s'estava de conya, era com un petit refugi on amargar-se d'aquesta calor tant asfixia
nt. Però el més peculiar ha estat la màquina de tabac, m'ha deixat bocabadada, això si que és imaginació i creativitat i si no mireu, mireu la foto!!.
En fi que ha estat molt interessant la visita d'avui, en part perquè la reunió ha estat molt profitosa i d'altra banda perquè tot plegat, he redescobert Girona i el seu encant, la seva manera de ser tant oberta a dones viatgeres com jo.
Ara us mostro una escultura d'un tal Valdés que hi havia al carrer, forma part d'una exposició amb el suport de la caixa, obr
a social que també m'ha impactat molt perquè gairebé m'he topat amb aquestes magnífiques dones de barrets minimalistes Oi que és fascinant?.
nt. Però el més peculiar ha estat la màquina de tabac, m'ha deixat bocabadada, això si que és imaginació i creativitat i si no mireu, mireu la foto!!.En fi que ha estat molt interessant la visita d'avui, en part perquè la reunió ha estat molt profitosa i d'altra banda perquè tot plegat, he redescobert Girona i el seu encant, la seva manera de ser tant oberta a dones viatgeres com jo.
Ara us mostro una escultura d'un tal Valdés que hi havia al carrer, forma part d'una exposició amb el suport de la caixa, obr
a social que també m'ha impactat molt perquè gairebé m'he topat amb aquestes magnífiques dones de barrets minimalistes Oi que és fascinant?.La propera no sé a quin destí em portarà, però ja he decidit que faré fotos i us parlaré d'allà on vagi per compartir amb vosaltres aquests viatges de curta i mitjana distància.
jueves 25 de junio de 2009
Vídeo Festival per a Dones "Femitic"
Article de María Freiría
Spot del Vídeo Festival per Dones "Femitic". Fes clic!
Ei! Què hi ha companyes virtuals de la xarxa?
Us pensaveu que m'havia oblidat de vosaltres?
És clar que no, us porto una de molt "fresca" per aquest estiu. Dones en Xarxa ha impulsat el 1er Vídeo Festival per dones sobre temàtica "Dones i Internet" Femitic.
És força interessant, i n'hi han premis encara més atractius.
Crec que en el fons totes portem una artista endins, pot ser ha arribar l'hora de demostrar-ho.
Vinga!! Animeu-vos a participar al Femitic. I perquè aneu fent boca... aquí us deixo l'spot de publicitat del Festival
Spot del Vídeo Festival per Dones "Femitic". Fes clic!
Ei! Què hi ha companyes virtuals de la xarxa?
Us pensaveu que m'havia oblidat de vosaltres?
És clar que no, us porto una de molt "fresca" per aquest estiu. Dones en Xarxa ha impulsat el 1er Vídeo Festival per dones sobre temàtica "Dones i Internet" Femitic.
És força interessant, i n'hi han premis encara més atractius.
Crec que en el fons totes portem una artista endins, pot ser ha arribar l'hora de demostrar-ho.
Vinga!! Animeu-vos a participar al Femitic. I perquè aneu fent boca... aquí us deixo l'spot de publicitat del Festival
miércoles 10 de junio de 2009
La crisi i les entitats financeres
Mercè Perea i Conillas, advocadaLlegim als diaris que els diferents agents socials i econòmics demanen al Govern la re -capitatlització de les Caixes i Bancs. Que jo recordi, fins fa relativament poc temps, determinats agents econòmics s’omplien la boca parlant de la bona situació del sistema financer espanyol.
Resulta summament curiós que ara es demani per aquests que el Govern hagi de prendre decisions urgents i re-capitalitzi les entitats bancàries. Jo no dic que no s’hagi de fer però, com he dit, resulta curiós que ara sí que cal córrer, com també cal còrrec en plantejar una reforma laboral.
Ara bé, no cal córrer quan es planteja pel Govern que les entitats bancàries rebaixin les seves pretensions, que intentin fer arribar el crèdit a particulars i empreses. No tenen memòria quan el Govern socialista ha posat sobre la taula una multitud de mesures per reconduir la situació. Per exemple, ara fa un any, quan es va començar a sospitar que les entitats bancàries tenien problemes, i per tal de no crear alarma social que hagués pogut estar desastrós pel sistema, el Govern de Zapatero va avalar els comptes dels ciutadans fins a 100.000 € per titular i entitat. Si això no és una aposta clara i ferma de l’Estat que baixi Déu ...
En un altre ordre de coses. Jo no sé si realment el preu de les vivendes s’ha ajustat o no. Més bé m’inclino a pensar que no. Si tu vas a mirar les diferents immobiliàries per interessar-te per una vivenda resulta que et parlen d’uns preus que, difícilment, una persona amb un sou de 1200 € pot accedir-hi. I parlem d’un sou que molt pocs el tenen en aquests moments. Per tant, si bé el preu de la vivenda ha baixat, i ha baixat –segons diuen-un 43% vol dir que, obviament (ja sé que ho sabem tots) estava, no sobrevalorada, estava hiperhipervalorada!!!.
De manera que, i en la meva modesta opinió, l’únic que puc pensar és que les immobiliàries i promotores pretenen que sigui el ciutadà qui continuï assumint el cost de les inversions nefastes que ells han fet als darrers anys.
És a dir, prenem com a punt de sortida DE NOU a la roda de la bombolla immobiliària.
Doncs bé, vista la situació en la que ens trobem un any després de l’inici clar de la crisi, només queda una sortida. Ens hem de plantejar un PACTE COMÚ, un pacte de totes les parts, però no només en l’àmbit nacional, espanyol, necessitem un PACTE COMÚ EUROPEU per sortir de la crisi.
Per acabar, i rellegint el llibre “30 anys dels PACTES DE LA MONCLOA” editat per la Fundació Ernest Lluch recomano que uns quants el llegeixin.
De fet, m’agradaria i plantejo parar el cronòmetre, començar de zero i iniciar un nou un camí conjunt d’entesa: GOVERN, OPOSICIÓ, AGENTS SOCIALS, ECONÒMICS, ETC. Difícilment ens ensortirem si no és així.
Resulta summament curiós que ara es demani per aquests que el Govern hagi de prendre decisions urgents i re-capitalitzi les entitats bancàries. Jo no dic que no s’hagi de fer però, com he dit, resulta curiós que ara sí que cal córrer, com també cal còrrec en plantejar una reforma laboral.
Ara bé, no cal córrer quan es planteja pel Govern que les entitats bancàries rebaixin les seves pretensions, que intentin fer arribar el crèdit a particulars i empreses. No tenen memòria quan el Govern socialista ha posat sobre la taula una multitud de mesures per reconduir la situació. Per exemple, ara fa un any, quan es va començar a sospitar que les entitats bancàries tenien problemes, i per tal de no crear alarma social que hagués pogut estar desastrós pel sistema, el Govern de Zapatero va avalar els comptes dels ciutadans fins a 100.000 € per titular i entitat. Si això no és una aposta clara i ferma de l’Estat que baixi Déu ...
En un altre ordre de coses. Jo no sé si realment el preu de les vivendes s’ha ajustat o no. Més bé m’inclino a pensar que no. Si tu vas a mirar les diferents immobiliàries per interessar-te per una vivenda resulta que et parlen d’uns preus que, difícilment, una persona amb un sou de 1200 € pot accedir-hi. I parlem d’un sou que molt pocs el tenen en aquests moments. Per tant, si bé el preu de la vivenda ha baixat, i ha baixat –segons diuen-un 43% vol dir que, obviament (ja sé que ho sabem tots) estava, no sobrevalorada, estava hiperhipervalorada!!!.
De manera que, i en la meva modesta opinió, l’únic que puc pensar és que les immobiliàries i promotores pretenen que sigui el ciutadà qui continuï assumint el cost de les inversions nefastes que ells han fet als darrers anys.
És a dir, prenem com a punt de sortida DE NOU a la roda de la bombolla immobiliària.
Doncs bé, vista la situació en la que ens trobem un any després de l’inici clar de la crisi, només queda una sortida. Ens hem de plantejar un PACTE COMÚ, un pacte de totes les parts, però no només en l’àmbit nacional, espanyol, necessitem un PACTE COMÚ EUROPEU per sortir de la crisi.
Per acabar, i rellegint el llibre “30 anys dels PACTES DE LA MONCLOA” editat per la Fundació Ernest Lluch recomano que uns quants el llegeixin.
De fet, m’agradaria i plantejo parar el cronòmetre, començar de zero i iniciar un nou un camí conjunt d’entesa: GOVERN, OPOSICIÓ, AGENTS SOCIALS, ECONÒMICS, ETC. Difícilment ens ensortirem si no és així.
lunes 8 de junio de 2009
EL PP DIU SECTARISME?
MERCÈ PEREA I CONILLAS. ADVOCADALlegeixo unes declaracions del PP de L’Hospitalet en les que el Sr. Del Rio, titlla de “sectari” l’homenatge que es farà el proper divendres a una persona compromesa, de fortes conviccions, que va viure dedicat al servei públic, dedicat als altres i que va ésser assassinat per creure en una convivència pacífica de tots, l’ERNEST LLUCH.
Unes manifestacions com aquestes són un atemptat a la intel·ligència, un atemptat a la història de Catalunya, però també d’Espanya. Aquestes manifestacions són demagògia pura. És inadmissible que un representant, que es diu democràtic, es permeti llicències com aquesta, senzillament per tenir un titular en algú mitjà, senzillament per fer mal. “Sr. Del Rio, fa temps que li estem dient que TOT NO SI VAL”.
Crec que puc afirmar que el record i la figura de l’Ernest Lluch no pertany a ningú, a cap partit polític, a cap entitat. Pertany a la societat sencera, pertany a la historia del nostre país i és l’exemple a seguir per tots. És l’exemple d’una persona que amb humilitat i perseverança, va saber tirar endavant tasques difícils, en moments molt difícils de la nostra historia.
Ernest Lluch va demostrar abastament un tarannà progressista, un tarannà conciliador amb tots i amb tothom, sense distingir ni colors ni banderes. Va ser una persona que va treballar molt pel nostre país i va lluitar, com moltes altres víctimes del terrorisme, per que el terrorisme s’acabés.
Així ha estat reconegut per multitud de polítics, economistes, per la societat civil. Fins i tot, polítics com el Sr. Fraga Iribarne ho han manifestat obertament.
Sembla mentida que representants de la nostra Ciutat no sàpiguen què representa recordar Ernest Lluch. Homenatjar a l’Ernest significa per a la majoria de demòcrates mantindre viva la memòria de les persones que varen lluitar per unes conviccions, per uns valors, per uns drets amb la finalitat de tenir una societat lliure i cohesionada, una societat viva i diversa, una societat compromesa amb ella mateixa i amb els altres.
“Vostè no ho entén així, Sr. Del Rio?”
Unes manifestacions com aquestes són un atemptat a la intel·ligència, un atemptat a la història de Catalunya, però també d’Espanya. Aquestes manifestacions són demagògia pura. És inadmissible que un representant, que es diu democràtic, es permeti llicències com aquesta, senzillament per tenir un titular en algú mitjà, senzillament per fer mal. “Sr. Del Rio, fa temps que li estem dient que TOT NO SI VAL”.
Crec que puc afirmar que el record i la figura de l’Ernest Lluch no pertany a ningú, a cap partit polític, a cap entitat. Pertany a la societat sencera, pertany a la historia del nostre país i és l’exemple a seguir per tots. És l’exemple d’una persona que amb humilitat i perseverança, va saber tirar endavant tasques difícils, en moments molt difícils de la nostra historia.
Ernest Lluch va demostrar abastament un tarannà progressista, un tarannà conciliador amb tots i amb tothom, sense distingir ni colors ni banderes. Va ser una persona que va treballar molt pel nostre país i va lluitar, com moltes altres víctimes del terrorisme, per que el terrorisme s’acabés.
Així ha estat reconegut per multitud de polítics, economistes, per la societat civil. Fins i tot, polítics com el Sr. Fraga Iribarne ho han manifestat obertament.
Sembla mentida que representants de la nostra Ciutat no sàpiguen què representa recordar Ernest Lluch. Homenatjar a l’Ernest significa per a la majoria de demòcrates mantindre viva la memòria de les persones que varen lluitar per unes conviccions, per uns valors, per uns drets amb la finalitat de tenir una societat lliure i cohesionada, una societat viva i diversa, una societat compromesa amb ella mateixa i amb els altres.
“Vostè no ho entén així, Sr. Del Rio?”
viernes 29 de mayo de 2009
Super Dones... Europa us necessita!!
Article de La InternautaPer què és important triar perfils de candidates com la María Badia o la Carmen Romero del PSC-PSOE pel Parlament Europeu?
Elles aportaran la mirada femenina de la política allà on es decideixen temes que ens afectaran localment.
L'Alcaldesa Nuria Marín de L'Hospitalet ahir al mitin organitzat pel PSC a la Farga va donar testimoni amb una enumeració de temes en els quals la ciutat s'ha beneficiat de les decisions preses al Parlament Europeu, fons econòmics per millorar els barris, per desenvolupar obra social, per reactiva l'economia amb possibilitats de generar ocupació i tants d'altres....
Però no només aquests temes, la importància de portar a Europe les Polítiques d'Igualtat és un dels reptes que els i les socialistes europees es proposen en el marc d'aquesta campanya. La cap de llista del PSC a les eleccions europees María Badia va proposar una llei que equipari els sous entre homes i dones per exercir una mateixa feinai la creació de la figura d'una comissaria "volem una comissària d’igualtat, que vetlli perquè aquestes lleis es compleixin”.
Aquesta és la primera vegada que una dona encapçala una Llista al parlament Europee a Catalunya, ja era hora!!!. Aquest fet esdevindrà un repte, però la candidata en si mateixa n'és una garantia d'èxit i de compromís.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
